Descobrir a la societat el valor de l’arxiu  Planas , dignificar la memòria del fotògraf i utilitzar el valuós llegat per crear noves lectures i discursos sobre la història recent de les Illes són alguns dels motius que empenyen Marina  Planas  a organitzar un gran programa de residències artístiques a l’arxiu: «És una manera de fer que estigui viu, obert i en marxa. Un arxiu tancat no està complint la seva funció, és necessari el moviment, la lectura i la reflexió a partir del que hi ha». A part de les residències, ja fa un temps que  Planas  està treballant en les fases de catalogació i digitalització juntament amb  Yasmine   Eid – Sabbagh , fundadora de l’ Arab   Image   Foundation .
Aquest 2020 ja és el segon any que es fa l’Art  Investigation   Programme , el programa de residències artístiques, coproduïdes amb el Goethe-Institut. Des de l’espai assenyalen que ha estat una «sort» poder oferir, malgrat la pandèmia, la crisi i les restriccions provocades pel covid-19, aquest programa.
Així,  Gunnar   Friel , Laura Torres i Georgi  Tomov  són els artistes que han desenvolupat i produït els seus projectes a Casa  Planas  a partir de l’arxiu, posant especialment atenció a les relacions culturals que existeixen entre els materials que guarda l’espai i la cultura alemanya. Els treballs es podran veure a partir d’una mostra de visites concertades i gratuïtes.

Els projectes

L’alemany  Gunner   Friel  ha desenvolupat un treball audiovisual amb la voluntat de submergir-se en la relació que hi ha entre la identitat personal i els moviments d’espai -canvis de territori- d’una persona.  Friel  ha entrevistat diverses persones que han nascut a un lloc i viuen en un altre (centrant-se especialment en alemanys que viuen a Mallorca, però no només). A part de l’entrevista, l’artista mostrava imatges de l’arxiu de Casa  Planas  a aquestes persones per saber quina és la seva percepció, concepció i valoració de segons quins espais. «M’interessa conèixer com afecten aquests canvis la identitat pròpia, d’on se sent una persona, com veuen el món i les seves fronteres, quines barreres es troben, quina consideració tenen de les llengües», explica  Friel .

La investigadora mallorquina Laura Torres mallorquina ha centrat l’estudi a trobar connexions entre els conceptes clau de l’obra  de Harun   Farocki , cineasta alemany, i la producció d’imatges del turisme illenc. Torres diu que durant el procés ha descobert relats que donarien testimoni d’una imatgeria construïda i feta per peces que poc tenen a veure amb la realitat quotidiana; des de camells passejant per la platja de l’Arenal fins a altres animals exòtics considerats com autòctons. «A més, a moltes postals Mallorca es presenta amb una estètica molt similar a la d’un mapa del tresor, i també hi ha documents que revelen que ceràmiques extremenyes es venien com si fossin producte local».

El relat que es crea a partir d’aquestes imatges, alguns encara vigents, són l’objecte d’estudi de Torres, que ha elaborat una constel·lació de fotografies per descobrir «amb quina intenció, per què i sota quins marcs ideològics van ser produïdes».

El projecte  Ferienzeit , de Georgi  Tomov , comença amb la cançó del mateix nom de l’estrella del pop alemanya  Hildegard   Knef . La idea rau a escenificar un programa de ràdio alemany, totalment imaginari, dels anys setanta. La temàtica: vacances a Mallorca. El que interessa a  Tomov  és descobrir com els mitjans de comunicació de masses van influir en la instrumentalització del turisme. Sonarà música alemanya, però també espanyola. L’artista assegura que ha quedat impactat en veure com es projectava la imatge de Mallorca al món a partir de revistes, postals i fotografies.

Des de Casa  Planas  valoren positivament la possibilitat d’oferir aquestes residències, per visibilitzar l’arxiu i per oferir una experiència diferent als residents, especialment  en relació amb  la comunicació i interacció amb el barri.