El velòdrom del Tirador, patrimoni oblidat de Palma

El velòdrom del Tirador de Palma és avui dia una zona d’aparcament de cotxes amb unes pistes de pàdel rodejades per un anell de formigó degradat i irreconeixible. Un racó desconegut pels menors de 40 anys, sepultat per l’oblit i la indiferència. Un fet lamentable quan estem parlant d’una peça d’arquitectura esportiva única al món, ja que cap altra instal·lació del seu temps hi sobreviu o es manté pràcticament com era la construcció original. Durant anys el Veloç Sport Balear, societat propietària, ha volgut rehabilitar els terrenys; però l’expropiació per l’Ajuntament per construir-hi sa Falca Verda varen aturar qualsevol iniciativa. Els recursos judicials interposats han perjudicat la pista que s’ha anat degradant sense que trobar cap solució.

El Veloç Sport Balear va ser fundat a Palma el 1896 com una societat ciclista, una més de les que sorgiren en aquells temps. Va compartir el velòdrom de Son Espanyolet amb l’altra principal societat ciclista a Palma, el Cercle Ciclista; però aviat va optar per bastir la seva pròpia pista. La primera pedra va posar-se el 4 de desembre de l’any 1898 i després de vàries aturades va ser inaugurat durant les Fires i Festes de Palma el 10 d’agost del 1903, quatre anys i mig després.

Inauguració del velòdrom del Tirador, 10 d’agost del 1903

Aviat va guanyar-se un prestigi a nivell estatal. L’any següent (1904) va acollir els campionats d’Espanya en pista i fins i tot es va parlar demanar el campionat del món, fet que mai es va confirmar. La societat va continuar creixent i l’any 1918 l’arquitecte municipal Gaspar Bennàzar va construir la nova seu social devora el velòdrom, un edifici amb forma de templet, popularment anomenat Es Xalet, annex a la pista de manera que els socis gaudien d’una vista privilegiada de les proves ciclistes que allà s’hi disputaven.

No tot va ser positiu. Des dels anys 20 sorgien rumors de que el velòdrom podia esser substituït per altres instal·lacions de majors dimensions, primer per l’èxit de les proves disputades, després per la gradual degradació de les pistes. El pitjor moment de major va ser el projecte de cobriment de sa Riera que va projectar Cort l’any 1964 i que finalment fou descartat. Els anys 70, quan les cròniques ja parlaven d’una instal·lació molt envellida, sorgiren projectes de reforma amb la col·laboració de les federacions Espanyola o Balear. Res es va concretar i el velòdrom va tancar les seves portes l’any 1973.

Recta nord i peralt de Llevant. Foto: Maria Mora Cirer

Malgrat tot, avui el Tirador és la pista ciclista més antiga existent a Espanya. Dins les instal·lacions que acollien competicions de primer nivell és el velòdrom de Tortosa (Tarragona) del 1943, qui la segueix. En termes absoluts el segon més antic és el de Campos, de l’any 1935, amb una estructura més modesta. A nivell mundial també té una importància de primer nivell: és el tretzè velòdrom més antic del món, només superat per quatre britànics (construïts entre 1877 i 1900), sis francesos (entre 1884 i 1897), un alemany (1885, però reconstruït) i un hongarès (1896). Països amb gran tradició ciclista en pista com Itàlia, Bèlgica o Estats Units manquen d’un patrimoni històric que Palma encara conserva.

El fet d’haver entrat aviat en fase d’abandó (als anys 50 ja es parlava del “vell Tirador”) li va evitar reformes en profunditat, la qual cosa ha afavorit que la instal·lació es mantingui gairebé inalterada. Com la seva pista és massissa, a pesar de restar en desús durant 40 anys la seva degradació és només superficial, la pista no s’ha apedaçat i els peralts tampoc han caigut.

Al Tirador no tot fou ciclisme. És el recinte dedicat al futbol i al bàsquet més antic que es conserva a Mallorca. A la seva pista central s’hi jugaren els primers partits de futbol el 1903 i l’equip de futbol del Veloç Sport Balear va ser el principal equip de l’illa entre 1903 i 1916 fins la fundació del RCD Mallorca. Allà va jugar el seu primer partit el Balears FC (actual Atlètic Balears) el 1920. Des de principis dels anys 40 també va jugar-se a bàsquet a una part de la pista. I fou escenari de tot tipus d’actes a l’aire lliure com a punt de trobada social, en especial durant el primer terç del segle XX.

Peralt de Ponent. Foto: Maria Mora Cirer

Aquestes premisses converteixen el Tirador en una peça única del patrimoni urbà que ha sobreviscut a anys d’abandó i oblit, al creixement urbanístic i a l’especulació, i que mereix esser recuperada per a la ciutat. L’existència avui dia de dos velòdroms (Palma Arena i Son Moix), fa inviable la seva rehabilitació per a la competició ciclista, però hi ha alternatives: rehabilitar la pista com àrea esportiva dins un parc públic (fos o no sa Falca Verda) o com a centre esportiu municipal a l’aire lliure, conservant la pista dins el conjunt per una pràctica informal de ciclisme, patinatge, atletisme o del skating. A més del seu gran potencial com a element de turisme cultural i esportiu, donada la tradició ciclista existent a França, Bèlgica o Itàlia.

Tot això hauria de bastar per posar en valor una estructura que, miraculosament, ha sobreviscut fins avui i perviu a la memòria col·lectiva de vàries generacions de mallorquins. Molts ciutadans veurien de bon grat veure la pista del Tirador integrada a un parc o a un complex esportiu municipal, a on podrien gaudir fàcilment d’un privilegi que semblava perdut per sempre: voltar en el Tirador.

http://blogs.arabalears.cat/giravolts/2014/05/29/el-velodrom-del-tirador-patrimoni-oblidat-de-palma/